El vent és un moviment natural, generalment horitzontal, de masses d'aire.
Els desequilibris tèrmics entre uns llocs i uns altres provoquen diferències de pressió atmosfèrica, les quals produeixen els vents.
Així, es desencadena un flux d'aire des de les pressions altes cap a les baixes, amb tendència a seguir la direcció del gradient de pressió. Els gradients forts de pressió, que es representen en els mapes meteorològics amb isòbares molt pròximes, ocasionen vents forts, mentre que allà on el gradient de pressió és petit, i per tant les isòbares es mostren molt allunyades entre elles, els vents són fluixos.
Les calmes esdevenen en aquelles àrees on no hi ha diferències de pressió atmosfèrica, especialment al centre dels anticiclons.
L'instrument per a mesurar la direcció i velocitat del vent rep el nom d'anemòmetre. El penell serveix per indicar-ne la direcció i l'anemoscopi a més en mesura la velocitat de manera aproximada.
Hi ha diferents tipus de vents. Depenent de la seua força o carecterístiques, podem parlar d'oratge, quan és suau, de brisa, si s'origina per les diferències de temperatura entre la mar i la costa, de vents de muntanya, o de les valls, o de vents més forts i tempestuosos, o fins i tot huracanats.