Temperatura
La temperatura és un paràmetre termodinàmic de l'estat d'un sistema que caracteritza la calor, o transferència d'energia tèrmica, entre eixe sistema i altres. Des d'un punt de vista microscòpic, és una mesura estadística de l'energia cinètica associada al moviment aleatori de les partícules que componen el sistema.
Efecte en la comoditat o la sensació tèrmica
En el Sistema Internacional d'Unitats, la unitat de temperatura és el kelvin. No obstant, està molt generalitzat l'ús d'altres escales de temperatura, concretament l'escala Celsius (o centígrada), i, en els països anglosaxons, l'escala Fahrenheit. Una diferència de temperatura d'un grau kelvin equival a una diferència d'un grau centígrad.
La Terra es calfa com a conseqüència de la radiació solar que li arriba i esta cedeix el seu calor a l'aire que ens rodeja augmentant la seua temperatura. Per tant, és la Terra, calfada pel Sol, la que calfa l'aire. Açò explica per què les capes baixes de l'atmosfera, les que estan en contacte amb la terra, són les de major temperatura i esta decreix aproximadament 0,6 graus cada cent metres d'altitud, el que es coneix amb el nom de gradient tèrmic. El moviment de rotació és el causant de les oscil·lacions tèrmiques durant el dia, i el de translació el causant de les variacions estaciona'ls. A Espanya a causa de la inclinació dels rajos solars la temperatura augmenta com més al sud baixem en latitud. L'altre factor important de la temperatura és, òbviament, l'altitud respecte al nivell del mar.
Sensació tèrmica
La temperatura adequada per a estar còmodes és un poc complexa de mesurar, ja que la calor aportada no sols pot vindre de l'aire que ens rodeja, si també de la radiació d'objectes com les parets o una sofà a què li ha donat el Sol. Per a tindre una idea més aproximada de la sensació es pot prendre la temperatura de diverses formes.
La sensació tèrmica depén de la relació entre la calor que produeix el metabolisme del cos i el que dissipa cap a l'entorn. Si és major el primer, la sensació és de calor; si és major el segon, la sensació és de fred. Tot mecanisme que augmente les pèrdues de calor del cos, donarà sensació de fred i al contrari.
El cos humà nu té possibilitats de regular l'emissió de la calor per a temperatures ambientals compreses entre 15 i 30 ºC. Per damunt i per davall ha de fer quelcom.
Es poden modificar els paràmetres que determinen tant la producció, com les pèrdues de calor. I açò de dos maneres:
Per la persona:
En el cas de la producció, s'augmenta la quantitat principalment per l'exercici que es fa o per raons morfològiques de la persona (índex metabòlic); per exemple, en un dia fred, 25 persones corren per un camp de futbol en camiseta i pantaló curt (i a més suen copiosament), mentres que en les grades s'apinyen 20 000 espectadors abrigats i passant fred.
Quant a les pèrdues es poden reduir abrigant-se amb roba (índex d'indument).
Per l'ambient:
El vent (augmenta les pèrdues per convecció del cos i també l'evaporació de la suor, amb la qual cosa estes pèrdues augmenten quant major siga la velocitat de l'aire.
La sensació tèrmica també pot ser de major temperatura quan a la calor se li afig una alta humitat relativa, ja que l'evaporació de la suor és el principal mitjà per a dissipar la calor corporal i, la humitat ambiental alta dificulta esta evaporació, pel que es té sensació de més calor.
En els locals la radiació d'unes parets a major temperatura que l'ambient pot fer que, tenint una temperatura de l'aire relativament baixa, es tinga una sensació que fa més calor.
Per això, perquè els murs ja estiguen a temperatura adequada quan les persones ocupen els locals, és recomanable tindre connectats amb antelació la refrigeració o la calefacció.