Plutja
La pluja es la condensació i caiguda de l'aigua evaporada en l'atmosfera en moments de depressió.
L’atmosfera conté un percentatge important de vapor d'aigua, que prové de la superfície dels oceans, llacs i rius, i de la terra humida. El vapor d'aigua es forma amb el contrast sobtat de temperatura. Aquest vapor ascendeix, i quan més s’eleva més descendeix la seva temperatura. Aquesta disminució de temperatura és conseqüència del descens de la pressió atmosfèrica.
A l’haver un descens de la temperatura el vapor es condensa en forma de petites gotetes que formaran els núvols. Per a que es formin les gotetes, a part del refredament, és necessari que partícules microscòpiques de pols serveixin de centres o nuclis de condensació. Aquestes partícules de pols són extraordinàriament abundants en l’atmosfera.
Mentre aquestes gotetes diminutes no mesuren més de 0,006 mm són sostingudes pels més lleugers moviments ascendents de l’aire. La pluja es produeix quan a l’interior del núvol es produeix la condensació de forma molt ràpida. Aquelles diminutes gotes d’aigua s’ajunten unes amb les altres formant gotes més grosses, que incapaces de sostenir-se en suspensió, cauen en forma de pluja.
Nuvol
Una núvol o nigul és una massa visible formada per gotes d'aigua suspeses en l'atmosfera. Els núvols reflecteixen tota la llum visible, i per això es veuen blanques. No obstant això, de vegades són massa grosses o denses com perquè la llum les travesse, i llavors es veuen grisos o fins i tot negres.
També es coneix per núvol qualsevol massa de partícules en suspensió, com ara, un núvol tòxic, o un núvol radioactiu. En planetes diferents de la Terra, els núvols poden estar composts d'un altre material. En cosmologia, també s'utilitza el terme núvol per a referir-se als núvols interestel·lars.
Segons la classificació internacional dels núvols hi ha tres categories de núvols:Baixos la base està situada entre la superfície i 2km; els mitjans situats entre 2 i 7km i finalment els alts situats per sobre els 7km.
Dintre el núvols baixos hi ha els estrats,cúmuls, estratocúmuls, cumulunimbus calvus/incus/capillatus i els mammatocúmuls.
Entre els mitjans trobarem els altostratus, altocúmuls, altocúmuls lenticulars i mammatocúmuls.
Entre els núvols alts trobarem els cirrus fibratus/ radiatus/floccus cirrostratus fibratus/ nebolusus, cirrocúmuls stratiformis/ lacunosus/ castellanus i flccus.
La boira no és més que un núvol situat a prop o fregant la superfície de la Terra, és doncs, format per vapor d'aigua en suspensió. És un dels fenomens que més afecta la mobilitat.
Com a fenomen meteorològic es parla de boira quan aquest núvol s'ha format a conseqüència d'una pressió atmosfèrica relativament alta, en presència d'humitat important i sense vent. Aquests tres condicionants fan que l'aparició i persistència de les boires sigui més acusada en zones planes i fondes. Aquests llocs, a més, són ocupats freqüentment per rius i embassaments que poden proporcionar la humitat necessària per a la seva formació. Es dóna a totes les estacions del any, però amb persistència només a l'hivern.
Els principals efectes de la boira persistent son:
Estabilitzar la temperatura ambient en nivells baixos, inclòs per sota de 0ºc, fent impossible l'alternança de temperatures dia/nit.
Dificulta la visibilitat, reduint la visió a vuit o deu metres en casos extrems.
Incrementa els efectes negatius de la contaminació atmosfèrica, per manca de ventilació.
Augmenta la sensació de fred de forma important.
La manca de visibilitat dificulta o impedeix la mobilitat, afectant el transport rodat i el tràfic aeri o marítim. La valoració errònia dels efectes de la boira és freqüentment causa de col·lisions.